Pedagogía i la idea de tiranía de Plató

“La tirania o dictadura és el govern radicalment més injust. Apareix com conseqüència de la degradació de la democràcia. A la Tirania el governant no té cap coneixement virtut ni hi ha cap tipus de llei excepte la voluntat del tirà.” Plató

“…els governs cauen pels seus propis errors i per la corrupció interna: primer un règim polític es podreix interiorment i després pot ser derrotat pels seus enemics com a conseqüència de la seva prèvia crisi moral. Un govern virtuós tendiria a consolidar-se mentre que un govern degenerat, podrit per la corrupció, tendirà a esfondrar-se per les seves pròpies contradiccions.” Plató

Motiu del post d’avui?
Coses que he descobert fent d’au-pair i que sincerament, tampoc em venien massa de nou.

És curiós com a vegades el desig d’alguns pares per a que els seus fills siguin grans figures en tots els sentits és tan gran que acaba fent que aquest és converteixin en una mena de tirans per a les criatures (sóc més de la idea que parlant i negociant es poden aconseguir més i millors coses i sobretot, saps que sempre mantindràs el mateix ordre jeràrquic).
I posteriorment, quan arriba l’adolescencia arriba la época en que el poder paternal/maternal cau, perque els que abans eren nens, ara són adolescents i és rebel.len contra els tirans que els imposaven càstigs quan no volien complir la seva voluntat.
La casa romandrà en estat de “guerra” fins que amb el temps i el fet de que els adolescents adquireixin la maduresa, s’arribi a un estat de democràcia (negociar entre tots per a prendre decisions i aixi mantenir el benestar de la casa) reaparegui, i per tant la teoria de Plató de que un régim corromput es suplantat per un altre de diferent (en aquest cas la tirania es suplantada per la democràcia) es compleixi al peu de la lletra com si es tractés d’una profecía de Kasandra.

A que ve tot aquest text?

Simple, ahir vaig comprobar el que ja veia de lluny des de que vaig arribar aqui.
El nen de la casa està entrant a l’edat del pavo i per conseqüent es nega a fer la feina i està més impertinent que mai, fins al punt que passa de sa mare quan aquesta el renya i aquesta acaba per sentir-se frustrada.
L’error que veig és que en vers d’imposar la llei del terror a base de càstigs, hauria d’haver imposat més el diàleg.
Ara el nen està descobrint que va adquirint més llibertat mentre que sa mare va perdent autoritat…
El régim tirànic tancadissim a noves idees i tècniques de sa mare està caient pel seu propi pes (forçar a fer les coses amb la força del terror als càstigs) contra la rebel.lio de l’adolescent.

Sols puc dir que … Compadeixo a l’au-pair que vingui a ocupar el meu lloc…

Així parlà la Dra.París… XD
Fins demà!!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s